Igualtat, clau de l'èxit.Segons diferents estudis, menys del 30 % de les dones ocupen llocs de direcció. Tot i això, a nivell de formació les dones superen en percentatge els homes. Al seu torn, segons l'informe de la UGT “Treballar igual, cobrar igual” hi ha diferències significatives quant al salari.
La diferència entre el que guanyen homes i dones a Espanya per una feina d'igual valor, al tancament de 2012 es va situar en un 23,93%, la taxa més alta dels últims cinc anys. Això fa que per cobrar una pensió de la mateixa quantitat una dona necessiti treballar 11 anys i mig més que un home en una feina d'igual valor.
A més d'aquestes dades de l'informe “Present i futur de les dones als consells d'administració, 2015” amb números tancats a 31 de desembre de 2014, s'extreu que l'any 2014 va tancar amb un total de 79 conselleres per a les 35 empreses que integraven l'Ibex a 31 de desembre, un 17,34% dels 467 consellers Parlem llavors d'Igualtat efectiva?
L'estadística oficial de l'Institut de la Dona recull el nombre d'homes i dones que cada any demanen una excedència per a la cura de familiars. Aquest percentatge ha crescut entre les dones entre 2005 i 2008 un punt percentual. Si abans eren el 84% ara són el 85%. En termes absoluts, el 2013 (últim any disponible), 5.703 dones van sol·licitar una llicència per tenir cura de dependents (avis o malalts), per 989 homes. La diferència és més gran quan l'excedència és per a la cura de fills. Aquell mateix any van ser 26.497 dones les que la van demanar per 1.541 homes.
Aquestes dades són un exemple per adonar-nos que, malgrat els progressos realitzats, la igualtat de dones i homes en la vida quotidiana encara no és una realitat. A la pràctica, dones i homes no gaudeixen dels mateixos drets. És una qüestió de números. Són aquí i els hem de canviar.
La conciliació aquí és un imprescindible. Encara que hem fet passos de gegant en aquesta matèria, seguim a la cua en molts aspectes. Moltes dones prioritzen les seves carreres professionals enfront de les familiars. I això no pot ser així. La conciliació no és cosa de dones, és cosa d'homes i dones. La conciliació només pot funcionar si compromet per igual homes i dones.
Hem de tenir en compte que en el món d'avui dia i del demà, una autèntica igualtat de dones i d'homes constitueix, a més, la clau del nostre èxit econòmic i social. Continuem apostant per la Igualtat, i per la conciliació.
Igualtat, clau de l'èxit
Igualtat, clau de l'èxit.Segons diferents estudis, menys del 30 % de les dones ocupen llocs de direcció. Tot i això, a nivell de formació les dones superen en percentatge els homes. Al seu torn, segons l'informe de la UGT “Treballar igual, cobrar igual” hi ha diferències significatives quant al salari.
La diferència entre el que guanyen homes i dones a Espanya per una feina d'igual valor, al tancament de 2012 es va situar en un 23,93%, la taxa més alta dels últims cinc anys. Això fa que per cobrar una pensió de la mateixa quantitat una dona necessiti treballar 11 anys i mig més que un home en una feina d'igual valor.
A més d'aquestes dades de l'informe “Present i futur de les dones als consells d'administració, 2015” amb números tancats a 31 de desembre de 2014, s'extreu que l'any 2014 va tancar amb un total de 79 conselleres per a les 35 empreses que integraven l'Ibex a 31 de desembre, un 17,34% dels 467 consellers Parlem llavors d'Igualtat efectiva?
L'estadística oficial de l'Institut de la Dona recull el nombre d'homes i dones que cada any demanen una excedència per a la cura de familiars. Aquest percentatge ha crescut entre les dones entre 2005 i 2008 un punt percentual. Si abans eren el 84% ara són el 85%. En termes absoluts, el 2013 (últim any disponible), 5.703 dones van sol·licitar una llicència per tenir cura de dependents (avis o malalts), per 989 homes. La diferència és més gran quan l'excedència és per a la cura de fills. Aquell mateix any van ser 26.497 dones les que la van demanar per 1.541 homes.
Aquestes dades són un exemple per adonar-nos que, malgrat els progressos realitzats, la igualtat de dones i homes en la vida quotidiana encara no és una realitat. A la pràctica, dones i homes no gaudeixen dels mateixos drets. És una qüestió de números. Són aquí i els hem de canviar.
La conciliació aquí és un imprescindible. Encara que hem fet passos de gegant en aquesta matèria, seguim a la cua en molts aspectes. Moltes dones prioritzen les seves carreres professionals enfront de les familiars. I això no pot ser així. La conciliació no és cosa de dones, és cosa d'homes i dones. La conciliació només pot funcionar si compromet per igual homes i dones.
Hem de tenir en compte que en el món d'avui dia i del demà, una autèntica igualtat de dones i d'homes constitueix, a més, la clau del nostre èxit econòmic i social. Continuem apostant per la Igualtat, i per la conciliació.
