Pel que fa a l'informe aportat pel Ministeri d'Igualtat, es revela que tan sols 14 de les 54 dones havien denunciat prèviament al seu agressor i una d'elles havia retirat la denúncia. De les víctimes mortals 13 van sol·licitar mesures de protecció (11 les van obtenir i 3 van renunciar finalment a elles), cal destacar aquí, sense figurar en l'informe, que aquestes mesures no devien ser gaire eficaces, ja que fins i tot 6 de les 11 que les van obtenir encara estaven en vigor en el moment de la seva mort, assassinats que per tant s'haurien d'haver evitat.
L'estudi recull també el perfil de les 54 dones afectades per aquesta xacra social: Pel que fa a la seva nacionalitat, 35 eren espanyoles, mentre que 19 eren de procedència estrangera, cosa que demostra una vegada més la falsa percepció que la societat té que la major part de la violència masclista a Espanya és deguda a la immigració. Respecte a les seves edats 15 eren menors de 30 anys, 25 entre els 31 i els 50 i 14 superaven aquesta última edat. 33 de les dones assassinades convivien amb el seu agressor.
La Fundació Alares vol expressar la seva més sentida indignació i repulsa davant de tals successos, condemnant cada mort produïda a mans de masclistes, homes indignes de participar en una societat avançada, civilitzada i igualitària on l'home i la dona gaudeixen de les mateixes llibertats, oportunitats i drets. També vol agrair tot el suport de les autoritats públiques, organitzacions, associacions i persones físiques que treballen cada dia per a reduir aquestes injustificades morts fins on haurien de trobar-se, cap dona assassinada a mans dels que diuen estimar-les. Almenys aquestes 22 víctimes menys són símptoma que entre tots ho podem aconseguir.
El 2009 acaba amb 54 dones assassinades per masclisme
Són 54 les dones; mares, filles, germanes... assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, acabant l'any 2009, esperem que la dada finalitzi aquí. La violència de gènere o masclista ha suposat 22 víctimes menys que l'any passat, dada molt important, però per la qual cal seguir lluitant per a reduir-la al seu impacte més baix en la societat d'avui, que es considera avançada i igualitària.
Pel que fa a l'informe aportat pel Ministeri d'Igualtat, es revela que tan sols 14 de les 54 dones havien denunciat prèviament al seu agressor i una d'elles havia retirat la denúncia. De les víctimes mortals 13 van sol·licitar mesures de protecció (11 les van obtenir i 3 van renunciar finalment a elles), cal destacar aquí, sense figurar en l'informe, que aquestes mesures no devien ser gaire eficaces, ja que fins i tot 6 de les 11 que les van obtenir encara estaven en vigor en el moment de la seva mort, assassinats que per tant s'haurien d'haver evitat.
L'estudi recull també el perfil de les 54 dones afectades per aquesta xacra social: Pel que fa a la seva nacionalitat, 35 eren espanyoles, mentre que 19 eren de procedència estrangera, cosa que demostra una vegada més la falsa percepció que la societat té que la major part de la violència masclista a Espanya és deguda a la immigració. Respecte a les seves edats 15 eren menors de 30 anys, 25 entre els 31 i els 50 i 14 superaven aquesta última edat. 33 de les dones assassinades convivien amb el seu agressor.
La Fundació Alares vol expressar la seva més sentida indignació i repulsa davant de tals successos, condemnant cada mort produïda a mans de masclistes, homes indignes de participar en una societat avançada, civilitzada i igualitària on l'home i la dona gaudeixen de les mateixes llibertats, oportunitats i drets. També vol agrair tot el suport de les autoritats públiques, organitzacions, associacions i persones físiques que treballen cada dia per a reduir aquestes injustificades morts fins on haurien de trobar-se, cap dona assassinada a mans dels que diuen estimar-les. Almenys aquestes 22 víctimes menys són símptoma que entre tots ho podem aconseguir.
Pel que fa a l'informe aportat pel Ministeri d'Igualtat, es revela que tan sols 14 de les 54 dones havien denunciat prèviament al seu agressor i una d'elles havia retirat la denúncia. De les víctimes mortals 13 van sol·licitar mesures de protecció (11 les van obtenir i 3 van renunciar finalment a elles), cal destacar aquí, sense figurar en l'informe, que aquestes mesures no devien ser gaire eficaces, ja que fins i tot 6 de les 11 que les van obtenir encara estaven en vigor en el moment de la seva mort, assassinats que per tant s'haurien d'haver evitat.
L'estudi recull també el perfil de les 54 dones afectades per aquesta xacra social: Pel que fa a la seva nacionalitat, 35 eren espanyoles, mentre que 19 eren de procedència estrangera, cosa que demostra una vegada més la falsa percepció que la societat té que la major part de la violència masclista a Espanya és deguda a la immigració. Respecte a les seves edats 15 eren menors de 30 anys, 25 entre els 31 i els 50 i 14 superaven aquesta última edat. 33 de les dones assassinades convivien amb el seu agressor.
La Fundació Alares vol expressar la seva més sentida indignació i repulsa davant de tals successos, condemnant cada mort produïda a mans de masclistes, homes indignes de participar en una societat avançada, civilitzada i igualitària on l'home i la dona gaudeixen de les mateixes llibertats, oportunitats i drets. També vol agrair tot el suport de les autoritats públiques, organitzacions, associacions i persones físiques que treballen cada dia per a reduir aquestes injustificades morts fins on haurien de trobar-se, cap dona assassinada a mans dels que diuen estimar-les. Almenys aquestes 22 víctimes menys són símptoma que entre tots ho podem aconseguir.
