Centre especial d’ocupació[/caption]
Antonia Hernández fa 5 anys que treballa al Centre Especial d’Ocupació Alares Social i té una discapacitat en diferents parts del cos. S’encarrega de gestionar trucades per buscar informació per als clients.
Abans de la seva malaltia, la van seleccionar en una coneguda marca de joguines perquè transmetia alegria. Però després, ja amb un certificat del 60 % de discapacitat, va assistir a una entrevista on, segons l’Antonia, no la van fer sentir còmoda. Tot i ser totalment vàlida per al lloc de treball, semblava que havia d’agrair que la contractessin: “a les empreses que no coneixien la meva discapacitat, un cop se n’assabentaven, el tracte canviava per complet, perquè associaven la meva discapacitat a baixes, exigències… però a la meva vida només he tingut dues baixes importants”.
Després d’aquesta experiència, no és estrany que els seus inicis a Alares estiguessin envoltats d’inseguretats: “sentia desconcert, perquè no entenia com, sense conèixer-me, una empresa com aquesta apostava per mi i em donava suport… em van fer sentir important”. El primer projecte que va dur a terme l’Antonia va ser un programa pilot en què va posar molt d’esforç i, quan va acabar, es va adonar que havia après una sèrie de tècniques i habilitats que més tard aplicaria a tots els projectes dels quals s’ha encarregat. A més, l’Antonia destaca d’Alares la facilitat que ofereix per passar d’una campanya a una altra tenint en compte la situació que viu en cada moment: “no podem oblidar que tinc una discapacitat que m’ha fet passar per diverses recaigudes, però no han suposat cap impediment ni per a mi ni per a Alares Social”.
Històries amb ànima i lluita personal
[caption id="attachment_9163" align="alignnone" width="599"] Centre especial d’ocupació[/caption]
Antonia Hernández fa 5 anys que treballa al Centre Especial d’Ocupació Alares Social i té una discapacitat en diferents parts del cos. S’encarrega de gestionar trucades per buscar informació per als clients.
Abans de la seva malaltia, la van seleccionar en una coneguda marca de joguines perquè transmetia alegria. Però després, ja amb un certificat del 60 % de discapacitat, va assistir a una entrevista on, segons l’Antonia, no la van fer sentir còmoda. Tot i ser totalment vàlida per al lloc de treball, semblava que havia d’agrair que la contractessin: “a les empreses que no coneixien la meva discapacitat, un cop se n’assabentaven, el tracte canviava per complet, perquè associaven la meva discapacitat a baixes, exigències… però a la meva vida només he tingut dues baixes importants”.
Després d’aquesta experiència, no és estrany que els seus inicis a Alares estiguessin envoltats d’inseguretats: “sentia desconcert, perquè no entenia com, sense conèixer-me, una empresa com aquesta apostava per mi i em donava suport… em van fer sentir important”. El primer projecte que va dur a terme l’Antonia va ser un programa pilot en què va posar molt d’esforç i, quan va acabar, es va adonar que havia après una sèrie de tècniques i habilitats que més tard aplicaria a tots els projectes dels quals s’ha encarregat. A més, l’Antonia destaca d’Alares la facilitat que ofereix per passar d’una campanya a una altra tenint en compte la situació que viu en cada moment: “no podem oblidar que tinc una discapacitat que m’ha fet passar per diverses recaigudes, però no han suposat cap impediment ni per a mi ni per a Alares Social”.
Centre especial d’ocupació[/caption]
Antonia Hernández fa 5 anys que treballa al Centre Especial d’Ocupació Alares Social i té una discapacitat en diferents parts del cos. S’encarrega de gestionar trucades per buscar informació per als clients.
Abans de la seva malaltia, la van seleccionar en una coneguda marca de joguines perquè transmetia alegria. Però després, ja amb un certificat del 60 % de discapacitat, va assistir a una entrevista on, segons l’Antonia, no la van fer sentir còmoda. Tot i ser totalment vàlida per al lloc de treball, semblava que havia d’agrair que la contractessin: “a les empreses que no coneixien la meva discapacitat, un cop se n’assabentaven, el tracte canviava per complet, perquè associaven la meva discapacitat a baixes, exigències… però a la meva vida només he tingut dues baixes importants”.
Després d’aquesta experiència, no és estrany que els seus inicis a Alares estiguessin envoltats d’inseguretats: “sentia desconcert, perquè no entenia com, sense conèixer-me, una empresa com aquesta apostava per mi i em donava suport… em van fer sentir important”. El primer projecte que va dur a terme l’Antonia va ser un programa pilot en què va posar molt d’esforç i, quan va acabar, es va adonar que havia après una sèrie de tècniques i habilitats que més tard aplicaria a tots els projectes dels quals s’ha encarregat. A més, l’Antonia destaca d’Alares la facilitat que ofereix per passar d’una campanya a una altra tenint en compte la situació que viu en cada moment: “no podem oblidar que tinc una discapacitat que m’ha fet passar per diverses recaigudes, però no han suposat cap impediment ni per a mi ni per a Alares Social”.
