ENTREVISTA de Custodia Ponce, directora de la Revista Grazie, a Javier Benavente Barrón, president d’Alares
Quan llegim l’extens currículum d’una persona, podem pensar que ja ho sabem tot sobre ell o ella, però res més lluny de la realitat. Tu què n’opines?
Sabem que només quan el tens al davant, el mires als ulls i converses amb el cor, sense pensar en els títols adquirits, els reconeixements o els guardons, és quan perceps l’essència diferencial i única que el distingeix; això passa amb cadascun de nosaltres. I, encara que diguem que no, tots estem desitjant mostrar el nostre costat més humà.
Arribem al passeig de la Castellana, 126, per parlar amb Javier Benavente, president de la Fundació ALARES, entre altres càrrecs. I d’ell ens expliquen: «Amb en Javier aprenem coses que no es poden comprar amb diners, aprenem a valorar com n’és d’important tenir cura de les persones i de les emocions. En Javier ens ve a visitar cada dia al nostre lloc de treball i ens pregunta com estem. Ell sempre té cura de les persones».
Quan et descriuen una persona d’aquesta manera, crec que ja està gairebé tot dit.
Passats uns minuts de les deu del matí, Javier Benavente ens rep al seu despatx amb una forta abraçada i un cafè; una manera bonica de començar una entrevista.
En Javier va arribar a Madrid amb vint-i-un anys per començar la seva carrera i, amb només vint-i-vuit, va muntar la seva primera empresa.
En Javier no para d’INNOVAR, INVENTAR I REINVENTAR NEGOCIS, AMB ÀNIM DE LUCRE O SENSE, QUE MILLORIN LA QUALITAT DE VIDA DE LES PERSONES I LA COMPETITIVITAT DE LES EMPRESES.
Però qui és Javier Benavente per a Javier Benavente?
__Això és una cosa que mai no m’havien preguntat; és una cosa que reflexionaré més detingudament per a mi mateix.
Ara et puc dir que em considero un home molt senzill. Vaig néixer en un poble de Zamora de tot just quaranta-cinc habitants, Vega de Tera, i em considero un home molt normal. També soc un home inquiet a qui li agrada millorar la societat en què viu a través del que sap fer. El meu objectiu és millorar el món en què visc mitjançant l’activitat que exerceixo.
Javier, què és la felicitat, on creus que l’hauríem de buscar?
__Per a mi, la felicitat és el camí que fem dia a dia, la manera com el vivim, gaudint del camí; no és una meta a la qual arribar.
Aquí hi entra la feina, el que fas amb els teus fills, amb la teva parella, el que fas pels altres.
Creus que els éssers humans tenim la clau per canviar el món? Què creus que necessitem?
__Crec que sí. A més, crec que totes les persones tenim la força per poder-ho fer.
Avui dia, les comunicacions són globals, tot se sap al moment, des de qualsevol part del món. El consumidor està informat a l’instant i demana una manera nova de viure. Crec que les empreses i els governs haurien de pensar que hi ha molt per fer. Si canviem la qualitat de vida de les persones, canviarem la qualitat de les empreses, i a l’inrevés.
Ser fundador i president d’una fundació com ALARES, quina responsabilitat comporta?
__Aquí les responsabilitats són moltes, més que en una empresa. En una empresa ets tu qui guanyes o perds, però en una ONG hi ha molt en joc. En primer lloc, el patronat que ha confiat en el projecte que gestiones; persones molt implicades i de reconegut prestigi que hi dediquen el seu temps i els seus diners. Tot el que es faci ha de ser molt transparent.
En segon lloc, els projectes que es duen a terme han de sortir bé; aquí no et pots permetre el luxe que això fracassi.
Ara mateix tenim un projecte que es diu «Il·lumina una vida». Aquest projecte es duu a terme mitjançant el voluntariat i s’ha creat per combatre la solitud de les persones grans dins les llars. Ja està aprovat i en marxa.
Volem que es faci amb persones joves i que siguin afins a les persones grans; creiem que així poden aprendre mútuament els uns dels altres.
Consideres que vivim massa de pressa?
__Si la vida ho permet, cadascú ha de viure al ritme que li agradi; jo reconec que visc com m’agrada. Faig el que m’apassiona, el que em fa saltar del llit per continuar; sento que no visc de pressa, visc gaudint de cada moment, del que faig. La meva feina, per a mi, és oci.
És cert que el temps passa molt de pressa i la tecnologia, encara més, però, al final, darrere de tot hi ha persones, i el que vius i comparteixes amb elles és el que finalment et queda.
Crec que les persones haurien de fer el que realment els agrada, no defallir. Cal perdre la por i atrevir-se a anar a buscar-ho. «Sempre es pot canviar, però cal atrevir-s’hi».
Si em poguessis descriure què significa la Fundació ALARES per a la societat, què em diries?
__El nostre objectiu és millorar la qualitat de vida de les persones i contribuir a millorar la competitivitat de les empreses, o a l’inrevés: contribuir a millorar la competitivitat de les empreses per millorar la qualitat de vida de les persones. Treballem amb la conciliació dins les empreses i amb tots els temes de diversitat dins les plantilles com a font d’innovació i creixement, i no com una amenaça.
Si parlem de discapacitat, les empreses tenen l’obligació de complir que el 2 % de la plantilla estigui formada per persones amb discapacitat. Crec que les empreses han de saber que aquest col·lectiu, que també figura a la llista de l’atur, està format per persones molt preparades, molt estables i responsables, i amb una productivitat fins i tot més alta que la de qualsevol persona sense discapacitat.
A la Fundació ALARES, tractem principalment temes que són crítics en la societat i en les empreses. És crítica la inclusió de tota mena de persones, i és crítica la conciliació entre la feina i la família.
A Alares donem solucions a les necessitats de les persones, perquè darrere d’una empresa hi ha persones i les necessitats humanes són iguals per a tothom, independentment de l’estatus social que tinguem. Tots necessitem persones que ens ajudin en un moment determinat.
Empreses com VOLVO, FORD, MAPFRE o BANCO SANTANDER són algunes de les que tenen implantats els nostres serveis.
I, en la línia d’aquest compromís amb la societat, tots els serveis que es presten són gestionats per persones amb discapacitat des del nostre Centre Especial d’Ocupació, ALARES SOCIAL.
Avui Alares és l’empresa número u a Espanya en la seva especialitat, amb més de set milions de beneficiaris dels seus serveis.
Què és el que més valores i t’agrada de l’equip que t’acompanya?
__Del meu equip m’agrada tot; sense ells, no faria absolutament res. Valoro molt la confiança, la implicació i l’honestedat. L’equip que m’acompanya està format per persones senzilles, amb principis i amb moltes ganes d’aprendre i treballar.
Per a Javier Benavente, quins són els pilars fonamentals perquè un projecte o una empresa vagi en una bona direcció?
__Crec que el més important, avui dia, és que una empresa ha de pensar que treballa amb persones —com a plantilla— i per a persones —com a clients—. Cal ser empàtic amb els altres i saber que no estem parlant d’éssers galàctics.
Si demanessis un desig en veu alta, quin demanaries?
__Demanaria que tots els polítics del món es posessin d’acord i intentessin solucionar el problema de la immigració des de l’origen; crec que aquest és el problema més gran que tenim al món. Les persones surten del seu país per necessitat, buscant una vida millor, però la solució és posar-hi remei des de l’origen i ajudar les persones a la seva terra, perquè considero que ningú no vol estar fora del seu país. No entenc el desinterès que hi ha per no solucionar aquest problema, tot i que, crec, és fàcil. Només cal voluntat i posar-hi solució pel bé de tothom.
Javier, si et dic…
- DIVERSITAT…
Crec que és la millor oportunitat que tenen ara mateix la societat i, especialment, les empreses.
És una part de l’enriquiment que tenim com a societat.
- EXCLUSIÓ SOCIAL…
És una xacra que tenim, un problema principalment cultural.
És una responsabilitat social que tots tenim: empreses, governs o qualsevol mena d’institució, perquè no podem permetre que hi hagi cap mena d’exclusió social per a ningú.
Quan va arribar a les teves mans la revista GraZie Magazine, què vas sentir en conèixer aquest mitjà?
__GraZie Magazine em va semblar una revista que tracta les coses d’una manera completament diferent de com ho fan altres mitjans. Crec que és una revista d’una qualitat enorme, tant pel contingut com per l’acabat d’impressió. Em va agradar molt la manera de tractar els temes i de fer-ho d’una manera tan propera.
