Alares ha organitzat la trobada digital «Innovació i discapacitat: cap a una tecnologia realment inclusiva». El debat va ser moderat per Mar Aguilera, directora de la Fundación Alares. A la trobada hi van participar: Matthias Gelze, responsable de serveis bancaris i de pagament de Thales; Julio Blaumann, director de Transformació i Optimització de Processos a Alares; Carlos Ignacio Palacios, director d’Acció Social i Voluntariat de Fundación Telefónica, i Beatriz Hernando, coordinadora del Contact Center d’Alares. El seminari web també ha comptat amb un intèrpret de llengua de signes espanyola gràcies a la Fundación Samu LSE Intérpretes Madrid.
Innodiversitat i màrqueting inclusiu
Segons l’últim
Índex d’Innodiversitat, el màrqueting inclusiu està poc desenvolupat a les empreses espanyoles. El percentatge d’empreses que ofereixen productes i serveis que inclouen explícitament la discapacitat és del 46 % a la gran empresa. Una xifra que baixa al 31 % a la petita empresa.
Mar Aguilera, directora de Fundación Alares, assenyala que la innovació i l’aplicació de la tecnologia s’han de basar en tres pilars fonamentals:
tolerància, respecte i empatia. És així com s’aconseguirà la igualtat d’oportunitats en els diferents àmbits: social, familiar i laboral. La tecnologia ha de ser útil per adaptar-se de manera igualitària a un entorn que, com podem comprovar, es troba en un canvi constant.
També considera que actualment hi ha tres reptes:
- La tecnologia ha de superar les barreres de la discapacitat
- La capacitació i la formació per poder superar la bretxa digital
- L’atur laboral des d’una perspectiva tecnològica inclusiva
Productes, serveis i activitats que afavoreixen la inclusió digital
Segons l’OMS, l’any 2050 s’espera que es dupliqui el nombre de persones amb discapacitat visual i auditiva. A Espanya, d’acord amb les dades ofertes per l’ONCE, prop d’un milió de persones s’enfronta a una discapacitat visual. Gairebé el 90 % de les persones amb discapacitat visual declara haver estat víctima d’un frau o haver comès errors a l’hora de pagar béns i serveis.
L’empresa
Thales ha creat una targeta de crèdit per a persones amb discapacitat visual que, mitjançant Bluetooth, es connecta amb el mòbil perquè, mitjançant la veu, pugui indicar l’import de la transacció i assegurar-se que s’ha realitzat correctament.
A aquest producte innovador s’hi afegeix el nou projecte de Julio Blaumann, director de Transformació i Optimització de Processos a Alares. Es tracta del robot TAMI, que formarà part del
Centre Especial d’Ocupació d’Alares el 2022.
Aquest robot disposa de reconeixement facial, control per veu, és tàctil i tindrà la capacitat d’interactuar amb els treballadors amb l’objectiu de poder donar assistència davant de qualsevol necessitat. Les peticions poden anar des d’alertes de medicació fins a atendre sol·licituds de mobilitat a l’oficina.
D’altra banda, Carlos Palacios, director d’
Acció Social i Voluntariat de la Fundación Telefónica, ens va parlar sobre la importància de la tecnologia com a mecanisme d’intervenció per millorar l’àmbit laboral.
Carlos va destacar que, després de la pandèmia, la bretxa digital s’ha estès a tots els col·lectius, encara més al col·lectiu format per persones amb discapacitat. La tecnologia ha de ser un mecanisme d’intervenció i ha de garantir que l’adaptació a l’era digital asseguri la igualtat d’oportunitats.
Mapcesible és una aplicació col·laborativa que permet saber quins llocs són accessibles. L’objectiu és cartografiar en positiu, és a dir, indicar quins llocs o zones són accessibles, i això té un efecte positiu en la sensibilització.
Experiència personal des del Contact Center d’Alares
Beatriz Hernando, coordinadora del
Contact Center d’Alares, va explicar la seva experiència com a dona amb discapacitat que gestiona un centre d’atenció al client format íntegrament per persones amb discapacitat. Per a aquestes persones, la tecnologia els ha permès continuar treballant des de casa després de la pandèmia, amb una avaluació i un seguiment continus de l’equip, sense perdre el vincle amb els treballadors, a més de proporcionar formació i suport en el creixement professional.
A més, ha estat positiu per diverses raons: s’han evitat barreres arquitectòniques, per exemple en el transport, i les postures estàtiques pròpies del treball presencial a les oficines, que solen causar diverses molèsties. També ha ajudat a millorar els temps de descans, fonamentals per a la salut mental.
https://youtu.be/rnM1IUiK7R8
