Eurovisió sempre ha estat un homenatge a la llibertat, la diversitat i la inclusió. El mes de maig ha estat molt vinculat al «Mes d'Europa». No només pel dia del continent que celebrem el 9 de maig, sinó també per la cita ineludible d'aquest festival de la música, que és una cosa que no té fronteres i ens uneix a tots. Però ara també estarà vinculat al Mes Europeu de la Diversitat; cosa que ens torna a unir per un fi comú. Per aquest motiu, des del #BlogAlares fem un repàs pels moments més diversos i inclusius de la música europea. Aquelles cançons i lletres que ens fan sentir orgullosos de viure al continent on vivim.
1983: Remedios Amaya
El 1983 va actuar descalça i va representar Espanya amb «¿Quién maneja mi barca?». Malauradament, la cançó va acabar en última posició amb zero punts, empatada amb Turquia. Va ser la votació que més va fer mal a Espanya. Tanmateix, Remedios Amaya va ser la primera dona d'ètnia gitana que va acudir al festival. I, per això, nosaltres li donem «12 points».
1990: Azúcar Moreno
La millor posició (cinquena) la van obtenir el 1990 les Azúcar Moreno. Encarna Salazar i Toñi Salazar van representar Espanya al Festival d'Eurovisió a Zagreb (actual Croàcia) amb la cançó «Bandido». Aquest duo musical també és un símbol de l'empoderament femení i del valor de «tornar a començar». Ningú no ha fet mitja volta en un escenari tan bé.
2002: Rosa López
Potser «Europe's living a celebration» no era la lletra amb més calat d'Eurovisió, però Rosa López mereix ser en aquests rànquings i més. Ella ens va fer recuperar el sentiment europeista i va tornar a posar en el focus el festival de la cançó. Rosa López i el seu triomf també ens van ensenyar la importància de cuidar-se, acceptar-se un mateix i tenir una actitud positiva envers el nostre aspecte físic.
2013: Krista Seigfrieds
Potser no recordem la seva cançó, però sí el seu important gest a favor del matrimoni igualitari. La representant finlandesa Krista Seigfrieds es va fer un petó amb una de les seves ballarines al final de la seva actuació. Cent milions d’europeus van escoltar la cançó «Marry Me». Tot i que es va pensar que era una crida contra els països homòfobs, el cert és que era una reivindicació adreçada al mateix país escandinau. Fins al 2017 no es va aprovar el matrimoni entre persones del mateix sexe a Finlàndia.
2014: Conchita Wurst
I de tornar a començar i ressorgir com l’au fènix. Conchita Wurst ens va deixar a tots amb la boca oberta amb «Rise Like a Phoenix». Es va convertir en la cantant europea del moment i en una de les icones més importants de la comunitat LGBTI. Un cant a la llibertat perquè cadascú sigui el que vulgui ser.
2017: Salvador Sobral
El 2017, la sensibilitat de Salvador Sobral posava fi a les etiquetes heteronormatives amb el tema «Amar pelos dois». El cantant, amb una malaltia cardíaca, també ens va conscienciar amb la seva imatge sobre la importància de la donació d’òrgans i la salut.
2021: La veu de la dona
L’edició actual del Festival d’Eurovisió acabarà de consolidar la plataforma de reivindicació de temes socials, on la veu de la dona tindrà un protagonisme especial. En aquest cas, serà Manizha, la representant feminista de Rússia a Eurovisió 2021, qui encapçalarà un himne al despertar de la dona.
Però a Espanya, el tema de la dona ha adquirit un protagonisme especial amb Voilà, de la francesa Barbara Pravi, amb l’emissió de la sèrie documental “Rocío, contar la verdad para seguir viva”, a més de «Tout l’Univers», del cantant suís Gjon's Tears.
Però nosaltres ens quedarem amb Blas Cantó, el representant d’Espanya. No només per abraçar la diversitat, sinó per fer-ho amb art i la seva música.
