Javier Benavente Barrón, president d’Alares, ha participat aquest matí en la taula de debat «Cultura empresarial, igualtat i temps de treball corresponsable, una evolució necessària», emmarcada en la segona jornada del XV Congrés ARHOE.
A la taula, que ha estat moderada per José Manuel González, director general de Servimedia, ha estat acompanyat per Marcos González, president de Corresponsables, i Gloria Lomana, presidenta de 50&50 GL.
Els participants han coincidit en tots els punts exposats, dels quals recollim les idees principals:
- Aquesta crisi és una oportunitat per reinventar-se. Per centrar-se en les persones, empatitzar, aprendre amb els equips i aprofitar el que ens ofereix la connectivitat.
- Gràcies al que ens aporta la tecnologia, que ens ha obert un món de possibilitats, podem apropar-nos als nostres equips i sentir aquest contacte diari i proper. És molt important mantenir aquesta proximitat amb els nostres col·laboradors.
- Aquesta situació ens està aportant una part positiva: més eficàcia i menys absentisme.
- Ara mesurem pels resultats i hem augmentat els nivells de confiança: ens hem allunyat del presentisme.
- Aquesta situació permet que tothom dissenyi el seu model de treball. Hi ha persones que, per logística familiar, no volen o no poden treballar a casa i tenen l’opció de treballar presencialment, i hi ha persones que s’organitzen millor i han guanyat en qualitat de vida gràcies a aquesta situació. Aquesta situació, que ens ha fet adaptar-nos a tots, ens ajuda a adaptar-nos més a cada necessitat dels nostres equips.
- Aquesta situació serà un revulsiu que millorarà la igualtat.
- La corresponsabilitat és una qüestió cultural i hem d’aconseguir que l’Estat vagi més enllà de les lleis i aporti les eines necessàries perquè aquestes es puguin aplicar de manera efectiva i real.
- El primer que hi ha d’haver per assolir la igualtat real és una cultura no discriminatòria dins de les empreses.
En la seva intervenció, Javier Benavente ha remarcat que aquesta pandèmia ens està ensenyant molt. Ens ha ajudat a reforçar vincles de confiança amb els nostres equips, quelcom necessari per a la corresponsabilitat. Sense confiança, no es pot donar una situació de responsabilitat.
I aquesta situació de responsabilitat comença posant a disposició dels nostres equips mesures que els ajudin en el seu dia a dia, amb serveis que els permetin conciliar i que vagin més enllà de les mesures establertes legalment; serveis reals i tangibles per donar resposta a les necessitats dels nostres col·laboradors i les seves famílies i fer-los la vida més fàcil, ara més important que mai.
I per demanar responsabilitat hem de donar-ne i ser-ne exemple, i això és el que fem a casa nostra: proporcionem serveis assistencials com ara gestions administratives, personal d’ajuda a domicili, teleassistència, assistència psicològica o mèdica telefònica, professor particular a domicili… En resum, atenem les necessitats que sorgeixen en el dia a dia de qualsevol família. El problema és que les empreses només podem arribar fins a un límit, i ara mateix les persones només compten amb aquests serveis de conciliació, necessaris perquè aquesta sigui efectiva, gràcies al fet que empreses com la nostra o com les nostres empreses clientes posen aquests serveis a disposició dels seus empleats i/o clients.
Avui dia més de 7 milions compten amb els nostres serveis, però, què passa amb la resta? Tenim una problemàtica i cal donar-hi resposta perquè qualsevol persona hi pugui accedir.
Per això cal una regulació d’aquests serveis que, en molts casos, a causa dels seus costos elevats de seguretat social, es presten des de l’economia submergida. Cal, i de manera urgent, una regulació que computi com a despesa necessària i sigui deduïble, matisava Javier Benavente.
Gloria, que coincideix amb Javier, també ha convidat a treballar en un canvi de cultura empresarial, on prevalguin la corresponsabilitat en l’àmbit familiar i la confiança, i, per generar aquesta confiança, es refereix a la corresponsabilitat a les empreses.
Per la seva banda, Marcos, que subscriu les línies anteriors, ha destacat que, en efecte, la confiança és la base de qualsevol relació, tant en l’àmbit empresarial com en el personal, i no podem oblidar que qualsevol empresa està formada per persones; atendre les seves necessitats des de la individualitat de cadascú és el que ens porta a aquesta situació de responsabilitat.
