Els Negocis de la Felicitat Personal

La recent celebració del Primer Congrés Internacional d'Alares, sota el lema Qualitat de vida i competitivitat empresarial, que s'ha vist potenciat per la nombrosíssima compareixença de ponents i assistents, ha posat de manifest l'interès social i empresarial per les noves iniciatives que estan concitant el que genèricament podria englobar-se sota l'epígraf de serveis a les persones. I és que tots els conferenciants, fos quina fos la seva especialitat i punt de vista, van centrar les seves intervencions a auscultar les múltiples oportunitats que sorgeixen en tractar d'atendre les demandes de les persones en una societat avançada. En la qual les noves pautes familiars, l'evolució demogràfica, els fluxos migratoris, l'augment continuat de les expectatives de vida, els requeriments de la igualtat i la integració o l'atenció a la dependència, configuren uns horitzons de noves activitats mai suposades en èpoques anteriors. se particularitzada, cal associar-hi altres referides a la retenció del talent, el desenvolupament conjunt d'allò personal i professional o la convergència productiva d'iniciatives públiques i privades per a configurar les noves Societats del Benestar. Que en requerir el compromís de cada ciutadà, però també dels teixits empresarials i institucionals, sembla fins i tot voler transcendir el desenvolupament del que s'ha anomenat el quart pilar de l'Estat del Benestar. Doncs les demandes van més enllà del desenvolupament dels nous serveis d'assistència a la dependència, per obrir-se a una multiplicitat d'activitats dedicades als serveis a les persones. Dedicades, en fi, a augmentar i fer possible la felicitat personal en tots els àmbits de la vida col·lectiva. Tal cúmul de serveis no s'esgota només en aquest objectiu particularitzat, sinó que apunta a com tot plegat redundarà en la competitivitat dels teixits empresarials i institucionals. Doncs es constata que a mesura que les persones poden conciliar millor l'atenció als seus àmbits familiars, es trobaran més motivades i integrades en els processos productius en no veure's aquests com un obstacle per al benestar personal. Que no es pot construir, i aquesta és la principal complexitat de les noves activitats, d'una forma uniforme i generalitzada. Per contra, requereix que cada solució s'adapti a les diferents circumstàncies personals. La personalització dels serveis és, per tant, l'eix sobre el qual s'hauran d'articular totes les iniciatives i en les quals hauran de convergir tant les polítiques públiques com els requeriments dels mercats laborals, el finançament compartit dels serveis d'atenció i el desenvolupament de nous marcs regulatoris. La qual cosa només serà possible si en aquestes noves activitats es comencen a usar les avantatjoses aplicacions tecnològiques que és factible redissenyar per a elles, o si hi concorren la voluntat de les empreses a l'hora de desenvolupar la seva responsabilitat social a favor de la qualitat de vida col·lectiva. Per a la qual cosa serà determinant que aquestes activitats es contemplin, al seu torn, en els acords de la negociació col·lectiva, doncs la felicitat personal és quelcom més que millores salarials o avenços en la qualitat de les feines. Així, en els mesos passats s'ha parlat molt de com s'està configurant el Quart Pilar al qual abans s'al·ludia. Avui, i així s'ha vist en les intervencions hagudes al Congrés d'Alares, s'està començant a parlar de com configurar el Quart Sector. En el qual coincideixin, a l'hora de desenvolupar aquesta felicitat col·lectiva a la qual s'està fent referència, les iniciatives públiques, les privades i les del Tercer Sector i que estiguin orientades a la solidaritat i la cerca de solucions a cada realitat particularitzada. I en la qual és imprescindible, a més, que convergeixi també el compromís personal de cada demandant de nous serveis. Doncs la personalització dels mateixos ha de fer-se des de cada cas singular, però amb l'objectiu compartit de contribuir i col·laborar en el desenvolupament d'unes noves pautes de vida. En les quals la solidaritat, l'eficiència en l'ús dels recursos i la competitivitat de les noves activitats siguin determinants per a la qualitat de vida de les persones i la competitivitat dels teixits empresarials. Que són, en definitiva, els que han de generar els excedents necessaris que facin possible aquella. Un repte, per tant, que deixa de ser personal o de les empreses i institucions, per a ser col·lectiu i impulsar el desenvolupament d'unes noves maneres de viure i treballar.