En Javier treballa com a operador telefònic al call center del CEE d’Alares Social. S’encarrega de facilitar qualsevol mena d’informació que li sol·liciten els clients, com ara números de telèfon, adreces i horaris. Exercir la seva feina allà li permet disposar d’un lloc adaptat a la seva malaltia, ja que compta amb hores mèdiques i terapèutiques sense límit d’ús. També disposa d’altres serveis, com ara fisioteràpia o assistència psicològica, juntament amb activitats socials i culturals.El que més valora de l’ambient és la integració amb els seus companys i coordinadors. “Tenir una discapacitat i ser aquí, compartint el dia a dia amb companys amb discapacitat, pot semblar trist o sonar dur. En canvi, segons la meva experiència, he de destacar que rebo constantment calidesa, comprensió i alegria per part de cadascun dels meus companys. Ens movem en un entorn on allò anormal és normal, de manera que deixa de ser una condició”.
Des dels viatges en tren fins a la lluita per la igualtat: qualsevol situació pot inspirar
Una de les aficions que en Javier gaudeix, a banda de la seva feina a l’empresa, és la música. Des de la infància, es diverteix amb aquest gènere i fins i tot compon les seves pròpies cançons i poesies. La guitarra és l’instrument que el fa sentir bé i la toca diàriament, ja que, segons ell, és la millor medicina.
S’inspira en el que l’envolta. Converteix petites coses del dia a dia en poemes i escrits que mostren la seva sensibilitat envers l’entorn. De fet, durant els seus viatges a Alares Social en tren va escriure “L’estació”, un poema que descrivia el que per a qualsevol persona pot ser una situació més que ordinària.
Té diverses publicacions a Mèxic i ha col·laborat amb diversos artistes, entre els quals hi ha el seu amic madrileny, el guitarrista Rafael García González. El 2014 va ser finalista en el tercer certamen internacional de poesia Versos en l’Aire.
El passat 8 de març, Dia de la Dona, va ser una jornada molt celebrada i sonada d’aquest any. L’ambient viscut aquell dia i tot el que envolta la lluita van inspirar en Javier perquè escrivís aquest poema:
Dona blava i càlida
guerrera inesgotable
lluitadora subtil
en el teu cos es gesta
la llavor de totes les causes
ja siguin amor, somni o paraula
Mare, germana, amiga
fràgil branca d’abril
companya per la vida
gràcies per la vida.
“Hi ha altres cançons, més poemes i un grapat de relats que expliquen el meu camí. No són ni pocs ni molts, ni bons ni dolents. Una drecera per desfogar-me, una via per expressar que hi ha més coses per donar, a més de la feina i el compliment del deure. Tant de bo hi hagués més espai i temps per a aquest aspecte del nostre ésser”, Javier Pareja, Alares Social.
