No hi ha res que m’impedeixi avançar. Iván Santos té 19 anys. Uns anys que han estat marcats per visites als hospitals. Només néixer li van detectar un problema al cor que el va portar de quiròfan en quiròfan durant els primers anys de vida. A la tercera operació van arribar les complicacions més greus en contreure l’anomenat virus de quiròfan, fet que li va provocar una gran pèrdua de sang i va fer necessari mobilitzar la Comunitat de Madrid per aconseguir reserves del seu grup sanguini, 0 negatiu.
Pèrdua de mobilitat, manca de desenvolupament de la musculatura, assetjament escolar, disminució de la capacitat pulmonar i danys al cervell, a causa de les aturades cardíaques que va patir en una de les operacions, són només algunes de les seqüeles que té Iván.
A més, fa 6 anys, a causa d’un medicament va perdre la visió d’un ull i, des d’aleshores, pateix migranyes.Tanmateix, per a Iván, no hi ha res que li impedeixi avançar i continuar lluitant pel que més desitja fer a la vida: arribar a ser funcionari, tot i que no descarta dedicar-se professionalment a ajudar famílies i infants que han passat o estan passant per la mateixa situació.
La seva mare, juntament amb María Escudero i Belén Rueda, van fundar Menudos Corazones, una entitat sense ànim de lucre que té com a finalitat dur a terme els programes i les activitats necessaris per millorar la qualitat de vida dels infants i joves amb cardiopaties congènites i de les seves famílies.
Iván assegura que hi ha molta ignorància sobre aquesta problemàtica i que els infants han estat molt cruels amb ell. Tanmateix, tots aquests problemes li han fet créixer com a persona, fer callar aquells que no creien en ell i, el més important, demostrar-se a si mateix que pot amb tot.
És un apassionat del futbol i acaba de finalitzar un cicle de grau mitjà d’Administració.
Per fer les pràctiques va decidir venir a la Fundación Alares, d’on diu que s’emporta molt bon record. Aquestes pràctiques no laborals s’emmarquen dins del programa «Integrémonos para Sumar» de la Fundación Alares, que engloba un conjunt d’activitats adreçades a les empreses i a les persones amb discapacitat, amb l’objectiu d’aconseguir-ne la inclusió laboral en condicions òptimes per a les empreses.
En paraules d’Iván: «A la Fundación Alares m’he sentit com a casa. He après molt, he pogut posar en pràctica tot el que he estudiat i m’han entrat moltes ganes de continuar aprenent».
«Els mals de cap que m’acompanyen des de fa anys han desaparegut. Tenir la ment ocupada fent allò que a un li agrada és la millor teràpia per a tot. La millor teràpia per a la felicitat, per a la vida. I així m’he sentit jo aquí: feliç i realitzat», matisava Iván. Hi ha res millor que això?
Iván no només ha destacat per la seva capacitat resolutiva, la seva concentració, les ganes d’aprendre o per com ha dut a terme les tasques del dia a dia, sinó que ha destacat encara més, si és possible, pels valors que ens ha ensenyat, per encomanar-nos aquesta energia, aquesta vitalitat i aquesta actitud positiva, en què allò que pots fer o no pots fer ho decideixes només tu mateix.
La força, el coratge, la superació i el positivisme són qualitats que formen part d’ell.
Després de l’estiu, Iván continuarà estudiant en un campus universitari.
«No hi ha res que m’impedeixi avançar»
No hi ha res que m’impedeixi avançar. Iván Santos té 19 anys. Uns anys que han estat marcats per visites als hospitals. Només néixer li van detectar un problema al cor que el va portar de quiròfan en quiròfan durant els primers anys de vida. A la tercera operació van arribar les complicacions més greus en contreure l’anomenat virus de quiròfan, fet que li va provocar una gran pèrdua de sang i va fer necessari mobilitzar la Comunitat de Madrid per aconseguir reserves del seu grup sanguini, 0 negatiu.
Pèrdua de mobilitat, manca de desenvolupament de la musculatura, assetjament escolar, disminució de la capacitat pulmonar i danys al cervell, a causa de les aturades cardíaques que va patir en una de les operacions, són només algunes de les seqüeles que té Iván.
A més, fa 6 anys, a causa d’un medicament va perdre la visió d’un ull i, des d’aleshores, pateix migranyes.Tanmateix, per a Iván, no hi ha res que li impedeixi avançar i continuar lluitant pel que més desitja fer a la vida: arribar a ser funcionari, tot i que no descarta dedicar-se professionalment a ajudar famílies i infants que han passat o estan passant per la mateixa situació.
La seva mare, juntament amb María Escudero i Belén Rueda, van fundar Menudos Corazones, una entitat sense ànim de lucre que té com a finalitat dur a terme els programes i les activitats necessaris per millorar la qualitat de vida dels infants i joves amb cardiopaties congènites i de les seves famílies.
Iván assegura que hi ha molta ignorància sobre aquesta problemàtica i que els infants han estat molt cruels amb ell. Tanmateix, tots aquests problemes li han fet créixer com a persona, fer callar aquells que no creien en ell i, el més important, demostrar-se a si mateix que pot amb tot.
És un apassionat del futbol i acaba de finalitzar un cicle de grau mitjà d’Administració.
Per fer les pràctiques va decidir venir a la Fundación Alares, d’on diu que s’emporta molt bon record. Aquestes pràctiques no laborals s’emmarquen dins del programa «Integrémonos para Sumar» de la Fundación Alares, que engloba un conjunt d’activitats adreçades a les empreses i a les persones amb discapacitat, amb l’objectiu d’aconseguir-ne la inclusió laboral en condicions òptimes per a les empreses.
En paraules d’Iván: «A la Fundación Alares m’he sentit com a casa. He après molt, he pogut posar en pràctica tot el que he estudiat i m’han entrat moltes ganes de continuar aprenent».
«Els mals de cap que m’acompanyen des de fa anys han desaparegut. Tenir la ment ocupada fent allò que a un li agrada és la millor teràpia per a tot. La millor teràpia per a la felicitat, per a la vida. I així m’he sentit jo aquí: feliç i realitzat», matisava Iván. Hi ha res millor que això?
Iván no només ha destacat per la seva capacitat resolutiva, la seva concentració, les ganes d’aprendre o per com ha dut a terme les tasques del dia a dia, sinó que ha destacat encara més, si és possible, pels valors que ens ha ensenyat, per encomanar-nos aquesta energia, aquesta vitalitat i aquesta actitud positiva, en què allò que pots fer o no pots fer ho decideixes només tu mateix.
La força, el coratge, la superació i el positivisme són qualitats que formen part d’ell.
Després de l’estiu, Iván continuarà estudiant en un campus universitari.
