El 78% creu que es tenen menys en compte les necessitats de conciliació de les persones sense parella, segons Alares
Caldria valorar les necessitats de conciliació de la vida laboral i personal de les persones solteres, a més de les de les famílies? La resposta és sí. Un 78% considera que es té menys en compte la conciliació de les persones que viuen soles que la d’aquelles que viuen en parella o tenen fills, segons l’última anàlisi de tendències i percepcions de l’
Observatori Alares.
Alares, empresa especialitzada en la cura de les persones, ha volgut analitzar com funcionen els biaixos inconscients o la gestió de la diversitat en l’àmbit corporatiu. Una de les conclusions és que l’estat civil sempre ha influït en la inclusió de determinats col·lectius. A la discriminació tradicional per motius de maternitat, prohibida per llei, s’hi afegeix una altra de nova relacionada amb l’augment de persones grans que viuen soles.
Aquests biaixos es manifesten en aspectes com ara l’increment d’hores extraordinàries i de la càrrega de treball de les persones que no han de dedicar el seu temps a la cura dels fills, una menor predisposició a l’hora d’assignar vacances a persones que no han de coordinar-les amb la seva parella o una menor flexibilitat a l’hora de concedir dies lliures o assumptes propis a les persones que no estan casades. Molts d’aquests estereotips se sumen a altres aspectes relacionats amb la diversitat, com ara el gènere, i les dones pateixen una doble discriminació (dona i soltera).
L’edat, la principal causa de discriminació
Segons el termòmetre de discriminació i biaixos inconscients a les empreses de l’
Observatori Alares, l’edat (18%) és el principal motiu de discriminació en els entorns laborals. Tant si es tracta de joves com de persones grans, aquests grups són els que pateixen més determinats comentaris inconscients o microdiscriminacions. «Això ho ha fet un becari/ària», pressuposar menys habilitats tecnològiques o digitals… són alguns dels biaixos relacionats amb l’edat i la formació.
D’aquesta manera, s’associa inconscientment una feina de menys qualitat a les persones joves, sense tenir en compte altres factors com el lideratge que ha assignat la tasca, el briefing o la formació prèvia que han rebut. El mateix succeeix amb les persones grans quan parlem de tasques tecnològiques o digitals.
El segon motiu de discriminació és el gènere (11%) i, en tercera posició, se situa sorprenentment la procedència d’una altra comunitat autònoma (8%). Això es dona, per exemple, en situacions de contractació o ascens.
Es tendeix a associar inconscientment un menor compromís amb l’empresa o el projecte per part de les persones que viuen o provenen d’una comunitat autònoma diferent de la de la seu corporativa. Novament, l’inconscient relacionat amb la conciliació torna a fallar, perquè es dedueix que una persona d’un altre lloc abandonarà amb més probabilitat el seu lloc de treball per tenir cura de les persones grans al seu càrrec. De fet, el 35% reconeix ocultar alguns dels aspectes relacionats amb la diversitat en el seu lloc de treball.
«Se te passarà l’arròs», «no tens fills ni parella?» o al·lusions a la vida sexual… són condicionants socials que s’han de treballar en els Plans de Diversitat i Inclusió de les empreses per evitar la rumorologia i els canals de comunicació tòxics no oficials a escala interna. L’empatia és la clau de l’èxit.
A escala externa, es pot canviar les unitats predeterminades a l’hora d’emplenar qüestionaris i caselles (per exemple, de 2 a 1 o en blanc) o a l’hora de reservar determinats productes o serveis (hotels, activitats…). Són petits gestos per posicionar-se com a marca «single friendly».
Si es viu en parella i es tenen fills, potser és més difícil comprendre, per a moltes persones, especialment les dones, no tenir un projecte de vida o un estat civil d’acord amb els dogmes socials o amb el que la societat espera d’elles. Això pot suposar un dany psicològic immens, en què la dona és la més perjudicada. Sembla que els estereotips de «Doña Rosita la soltera» (Federico García Lorca, 1935) no han canviat, tot i que ja fa gairebé un segle que es va estrenar aquesta obra.
