Em dirigeixo a vosaltres per compartir una breu reflexió entorn de la pandèmia de la COVID-19. Sens dubte, és una situació excepcional que mereix tota la nostra atenció i també una lectura des del prisma de la igualtat, la diversitat i la no-discriminació.
El cert és que un dels elements més importants en l’alarma mundial creada pel virus rau en el seu caràcter aparentment democràtic. El director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va afirmar que «aquest virus no respecta fronteres; no distingeix entre races o ètnies; i no té en compte el PIB o el nivell de desenvolupament d’un país». En altres paraules, semblaria que posa en risc totes les persones per igual, independentment de les seves condicions individuals o lloc de procedència.
Tanmateix, quan analitzem amb més detall el que està passant en aquests moments d’estat d’alarma a Espanya, veiem que el el COVID-19 sí que discrimina i posa de manifest algunes desigualtats ja existents. No cal dir que totes les catàstrofes i crisis, siguin humanitàries, sanitàries, bèl·liques o mediambientals afecten en major mesura aquelles persones que viuen en una situació de vulnerabilitat. En aquest cas, la crisi desencadenada pel el COVID-19 no n’és una excepció.
Vegem els aspectes següents amb més detall:
Aïllament: En no poder sortir durant l’estat d’alarma, les les persones privades de llibertat i les que es troben en residències corren més risc de contagi per la multitud de persones confinades en un mateix lloc.
Violència: El confinament en un entorn familiar violent pot empitjorar la situació ja existent, especialment envers els nens, les nenes i les dones.
Tasques de cura: Les dones són les que continuen fent-se càrrec de la la majoria de les tasques de cura de la llar i la família. La suspensió de les suspensió de les escoles posa especialment les dones en desavantatge perquè són elles que assumeixen majoritàriament aquestes tasques i han de deixar de treballar. La la corresponsabilitat és l’assignatura pendent per avançar en igualtat, aquesta aquesta crisi ho posa en evidència.
En aquest apartat no podem oblidar-nos de les dones migrants. Elles tenen cura dels nostres fills, de la gent gran, de les nostres cases. Aquestes setmanes o mesos aniran a cobrar menys, o no cobrar.
No totes les persones poden teletreballar: Hi ha moltes feines que no es poden fer des de casa. Serà laboralment i econòmicament complicat per a moltes persones durant l’estat d’alarma, sobretot per a aquelles que ja tenen una feina feina més precària o en la informalitat.
Feines feminitzades: Les dones són les que fan en major mesura les feines que tenen nivells de nivells d’exposició més alts davant la COVID-19: infermeres, cuidadores de persones més grans, caixeres de supermercat, farmacèutiques, personal de neteja.
Accés a la informació: És probable que les persones amb amb discapacitat tinguin més dificultats per accedir a la informació pública governamental. I en aquest moment és important estar informats. Hem d’estar fer un esforç addicional per informar en llengua de signes i en un llenguatge més accessible per a totes les persones.
Malalties preexistents: És evident que, en tractar-se d’una crisi sanitària, les persones amb malalties preexistents podrien estar més en risc en contreure la COVID-19. No oblidem que les persones amb VIH, que continua sent una població estigmatitzada i amb taxes d’atur molt per per sobre de la mitjana nacional.
Col·lectiu sènior: Un dels grans oblidats són, en molts casos, les nostres persones grans, i malauradament aquest virus s’està acarnissant especialment amb ells. Cuidem els nostres avis i àvies, #QuédateEnCasa.
Aquesta no és una llista tancada. Cada persona és un univers i la crisi els afecta de manera diferent. Les desigualtats ja existents agreugen aquesta crisi per a determinats grups de població. No em refereixo només a les diferències brutals d’accés als drets que existeixen a escala mundial, les diferències entre els països del «primer món» i els països en desenvolupament, sinó a la desigualtat i la manca d’oportunitats existents entre els nostres veïns i compatriotes.
Tanmateix, per naturalesa soc una persona molt optimista que creu que alguna cosa bona sortirà d’aquesta crisi de la COVID-19. Tinc l’ esperança que ens farà més solidaris i humans amb aquelles persones que tenen menys oportunitats que nosaltres. El que a hores d’ara està s’ha comprovat que una pandèmia com la de la COVID-19 només es pot resoldre cooperant i sent solidaris entre els països i entre les persones. no es tracta només de tancar fronteres, perquè el virus no coneix territoris i nacionalitats. Cal intervenir, ser solidaris quan esclata una crisi sanitària en algun lloc del món i donar suport amb tots els mitjans a aquell país i la seva població. Així ens protegirem tots.
Per últim, alguns aprenentatges que extrec per al futur:
- Empatitzar més amb les persones que són més vulnerables. Aprofitem per reforçar el missatge que totes les persones som iguals en dignitat i drets. L’ONU va assenyalar en el seu informe del 2019 que durant el 2018 al voltant de 113 milions de persones van morir de gana. Les persones que tenim més sort a la vida o hem nascut en un continent més favorable, hem d’estar agraïts. No podem resoldre individualment la fam al món, però si ens podem indignar de tant en quan i posar el nostre gra de sorra perquè la desigualtat al món disminueixi.
- La innovació gràcies a la diversitat. Els científics i els sistemes sanitaris de tot el món estan treballant conjuntament amb un objectiu comú, que permetrà accelerar el descobriment del tractament i la vacuna més adequats per al virus. Aquest és un exemple claríssim de com els equips diversos acceleren la la innovació i el desenvolupament d’empreses i societats.
- Ser solidaris. Molts estudiants s’estan implicant per cuidar nens i nenes, dones persones a l’atur desenvolupen tasques de cura, veïns pengen cartells per fer la compra a qui ho necessiti, etc. També veiem iniciatives molt solidàries en què les empreses, com per exemple la iniciativa “Ilumina una vida”, d’Alares, una campanya contra la solitud de les persones grans pel COVID-19 a través d’un número de telèfon gratuït, 900 877 037. Continuem sent solidaris i creatius també una cop superada la pandèmia.
- Consumir i viatjar amb més responsabilitat. Hem vist que en algunes parts del planeta han reduït substancialment els nivells de contaminació. Continuem en aquest camí que hem començat a la força, per continuar cuidant el planeta i la seva natura. Apostem per una societat més sostenible.
- Col·laborar amb ONG i fundacions que s'esforcen per tancar les bretxes de desigualtat a Espanya i al món. La igualtat, la diversitat i la no-discriminació ens convé a tothom. Junts, societat civil, sector privat i govern podem avançar en aquesta agenda de diversitat i inclusió. Aprofito per agrair la confiança i compromís dels socis de Fundación para la Diversidad que ens permeten portar el missatge a favor de la diversitat i la inclusió a tot el territori nacional: Alares, Allianz, AXA, Bankinter, Bankia, BASF, BD, Boehringer Ingelheim, British Council, Caixabank, Hospital Plató, Iberdrola, Clarios, JTI, Nationale-Nederlanden, Leroy Merlin, Lilly, Orange, Sacyr i Provital.
- Apostar per un sistema de cures real. És important reprendre la Llei de Dependència. No cal dir que totes les persones necessitem cures en diversos moments de les nostres vides i això no pot continuar recaient en les dones i les famílies. És el moment!
- Apostar per la conciliació amb corresponsabilitat. Les experiències de teletreball i flexibilitat durant la crisi de l'COVID-19 ens han obert l'opció de disposar de serveis accessibles per a tothom d'assistència personal i domèstica, teletreballar i així poder conciliar millor. És veritat que estem en una situació excepcional amb els fills a casa, cosa que fa teletreball relatiu. Tot i així, estic convençuda que és un començament per avançar cap a una major conciliació entre la vida laboral i personal per homes i dones. És hora de donar pas a un estil de lideratge més modern, horitzontal i valent, on el talent de l'empleat/ada estigui al centre i no el «presencialisme».
- Temps de qualitat. Aquesta crisi, per bé i per mal, ens permet estar més temps amb la nostra família, escoltar i ser escoltats. Sempre vaig pensar que el temps de qualitat estava infravalorat. En aquest món on tot passa tan ràpid, fer una pausa ens permetrà reflexionar en relació amb les nostres prioritats i valors.
CONTINUEM APLAUDINT DES DE CASA!
Units en l'adversitat i en la diversitat.
Una abraçada,
