Aquest any estan aflorant la multitud d’ofertes de feina en què és «imprescindible» el teletreball. Viure a la ciutat on està ubicada l’empresa ha passat ja a un segon pla i, avui dia, el 80% dels directius i directives permetrien que la seva plantilla canviés de residència, segons l’última anàlisi de tendències d’Alares i la Fundación Alares. Davant d’aquest panorama, aquest estiu s’obre un nou escenari: el dels nòmades digitals, convertits en turistes i persones treballadores alhora. Una de cada dues persones enquestades té previst viatjar i teletreballar alguna vegada durant els propers mesos.
Al 80% de les persones treballadores els agradaria comptar amb plans de conciliació del teletreball i la vida personal. Una de les conseqüències d’aquest canvi serà la generació d’entorns de confiança, mitjançant la gestió de la diversitat en totes les seves formes i l’oferta de solucions a mida, que donaran lloc a «equips de contaminació positiva». Les empreses podran analitzar, a partir del foment i l’extensió d’aquests entorns, si les mesures implantades per assolir el canvi s’adapten i responen a les necessitats dels nostres equips de persones.
El nord d’Espanya, la zona preferida per treballar a distància
El perfil de la persona nòmada digital és el d’una dona d’entre 30 i 40 anys que viu en grans ciutats. Treballa en el sector de la consultoria i té parella. Sense fills ni persones grans a càrrec. Les destinacions preferides per teletreballar aquest estiu són, per ordre: el nord d’Espanya (1r), el Llevant i la costa mediterrània (2n), i les illes Canàries i Andalusia (empatades en 3a posició).
El 54% considera que, després d’un any, el teletreball continua tenint més beneficis que treballar presencialment. Tanmateix, gairebé el 60% ha experimentat un augment més gran del sedentarisme en la seva vida. Per això, moltes empreses han implementat plans d’hàbits saludables. Aquests consisteixen en: assessorament nutricional en línia per promoure un estil de vida saludable, recomanacions per evitar el sedentarisme i la desconnexió digital, etc.
La conciliació, el gran repte de les empreses davant del teletreball
Les empreses consultades manifesten que la seva principal preocupació és la conciliació de la vida familiar, laboral i personal de la seva plantilla. Tanmateix, només el 31% de les empreses ha posat en marxa un pla de conciliació d’acord amb les noves necessitats. Tot plegat indica que les organitzacions han de treballar decididament per millorar les condicions de vida del seu capital humà i, amb això, augmentar la productivitat.
Des d’Alares, recomanen la creació de «comitès de valoració» perquè les empreses i les plantilles acordin adoptar mesures concretes que realment els proporcionin ajuda per conciliar, tenint en compte les diferents diversitats, i no només en l’àmbit de la vida familiar, sinó també en el lleure i els interessos personals. Tot plegat es traduirà en un major sentiment de pertinença, un compromís més gran i una productivitat superior.
L’absentisme, la segona preocupació més gran de les organitzacions
Tot i que les empreses són partidàries del teletreball, són conscients dels inconvenients que poden sorgir si no es gestiona bé. L’anàlisi de tendències sobre el teletreball durant el segon semestre de 2021 destaca l’«escaqueig i l’absentisme» com la segona preocupació més important. Per això, el 44% dels directius i directives han posat en marxa plans per evitar aquest tipus d’actuacions.
L’anàlisi de tendències sobre el teletreball a Espanya, elaborada per Alares i la Fundación Alares, posa el focus en la desigualtat i el dèficit en la gestió de la diversitat. Les empreses estan molt preocupades per les persones, però no estan aplicant les mesures necessàries per millorar les desviacions negatives del teletreball.
El «flexiworking», treballar per objectius i de manera flexible
Una eina de conciliació que ha arribat per quedar-se és el «flexiworking». Es tracta d’un mètode de treball que permet exercir l’activitat laboral sense horaris, és a dir, de manera totalment flexible, i que prioritza el treball per objectius. En aquest cas, és la persona treballadora qui pot triar quan i com fer la seva feina.
Quan aquesta eina de treball és possible, es dona a les persones la possibilitat d’organitzar el seu propi temps en funció dels objectius que han de complir. El problema pot sorgir quan les persones no s’organitzen i acaben fent més hores, ampliant així la seva jornada laboral. Una alternativa és ajudar la persona treballadora a organitzar el seu temps, aclarir i prioritzar els objectius, ja que no totes les persones tenen la mateixa capacitat ni experiència per adaptar-se a aquesta modalitat. Per això, l’empresa ha de facilitar els canals necessaris o la formació pertinent. L’objectiu és que cada persona aprengui a gestionar correctament el seu temps sense perjudicar cap de les seves esferes personals.
