Ha passat més d’una dècada des de l’aparició d’empreses i agències especialitzades a trobar parelles per a persones solteres, que, mitjançant una base de dades, organitzaven cites d’acord amb el perfil de cada usuari.
Tanmateix, avui, gràcies a la tecnologia, ja no cal acudir a aquestes agències, sinó que gestionem les nostres relacions socials a través de les xarxes socials i d’aplicacions com Badoo, Bumble o Tinder.
Amb la pandèmia, han augmentat exponencialment els usuaris d’aquestes aplicacions i plataformes, ja que s’han utilitzat com a mitjà per continuar mantenint les relacions socials. Així, a través de les xarxes i les aplicacions, han nascut termes com «crush», que fa referència a un «flechazo virtual», i «ghosting», conegut com allò que molts anomenen «bomba de fum».
Les relacions a les xarxes es caracteritzen per les fotografies i/o els vídeos que es pengen als perfils (en els quals, en la majoria dels casos, s’abusa dels filtres i els retocs), i per la facilitat que ofereix internet per poder desconnectar d’una persona sense donar cap mena d’explicació. Això afecta l’estabilitat més gran o més petita de les relacions.
Com funcionen les aplicacions en les nostres relacions socials
Les aplicacions per lligar tenen en compte els comportaments i les característiques dels seus usuaris; per això es renoven constantment pel que fa als detalls del perfil dels usuaris.
Així, per exemple,
Tinder permet identificar la identitat de gènere, entre les quals es troben: neutre, pansexual, transgènere, gender fluid i transsexual, entre d’altres. També compta amb la funcionalitat
Sexual Orientations, l’objectiu de la qual és l’apoderament de la comunitat LGTBQ+ i l’impuls de la diversitat. D’altra banda, també existeixen aplicacions específiques d’acord amb la identitat sexual de la persona, com Her, Grindr, LGBTQuitie, entre moltes altres.
La
Universitat de Ginebra (UNIGE) va realitzar una enquesta el 2018 a persones que s’havien conegut a través d’aplicacions, en què es demostra que aquestes persones tenen una intenció més gran de mantenir una relació estable i fins i tot de tenir o adoptar fills.
Tanmateix, cada vegada són més freqüents les discriminacions dins d’aquestes aplicacions per lligar. A continuació se’n citaran algunes de les més rellevants, si bé n’hi ha moltes més.
Gordofòbia o body shaming
Els cànons socials han imposat un culte a la imatge i un estàndard de bellesa que és símbol de perfecció, èxit i felicitat, fent que tot allò que s’allunya d’aquest marc sigui jutjat i exclòs. Com a conseqüència d’aquest fenomen, neixen la gordofòbia i el body shaming.
El terme body shaming significa avergonyir o burlar-se d’algú per l’aparença o l’aspecte del seu cos. És una pràctica present en comentaris com ara: «I si et poses unes altres sabates perquè et vegis més alt?» «Per què no aprimes?»
Dins del body shaming es troba la gordofòbia, que és la discriminació envers les persones amb sobrepès o envers aquelles que no compleixen el cànon establert per la societat.
Plumofòbia
La plumofòbia es defineix com la discriminació d’un homosexual per part d’un altre homosexual. La tolerància interna dins del col·lectiu és una qüestió que actualment preocupa, ja que existeix discriminació envers els homosexuals amb comportament femení (ploma).
D’acord amb un estudi publicat per
Gay Times, més de la meitat de les persones homosexuals «sense ploma» creuen que els homosexuals efeminats donen una mala imatge del col·lectiu gai.
Racisme i xenofòbia
L’
Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE), dependent del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, estudia i investiga els delictes d’odi. Un dels estudis recents, realitzat entre l’1 de gener i el 28 de febrer de 2021, va detectar que, d’uns 400 continguts difosos a les xarxes socials, el 70 % eren discursos racistes i xenòfobs.
A més, l’estudi dut a terme per
'Business Of Apps' afirma que les dones negres, els homes asiàtics i qualsevol minoria racial obtenen, de manera molt significativa, menys coincidències en les aplicacions de cites que altres usuaris.
