Segons l’Observatori Alares, la millor solució seria comptar amb plans de conciliació
És l’excés de feina i la concentració d’hores la millor solució per conciliar la vida personal i laboral? D’acord amb la Guia de tendències sobre diversitat, conciliació, fidelització, discapacitat i cura de les persones a Espanya de l’
Observatori Alares, la jornada laboral ideal de 4 dies a la setmana és la tercera opció preferida (19%).
Segons l’Observatori Alares, les anàlisis dels experts en Recursos Humans apunten que el 43% prefereix que les seves empreses ofereixin serveis de conciliació i benestar, com a millor opció per conciliar millor. Un d’ells és el Pla Alares 360º. Es tracta del paquet de serveis d’assistència personal en benestar i conciliació d’Alares més implantat a Espanya en la majoria de les empreses de l’IBEX i en un gran nombre de PIMES de diferents mides, amb més de 20 anys al mercat. Aquest pla potencia la conciliació dels empleats oferint serveis per al seu benestar. Un d’ells és miAsistente, un assistent personal 24/7 que fa per al treballador i la seva família tot el que necessitin.
Segons l’Informe sobre la salut mental i els beneficis laborals d’
InfoJobs —la plataforma d’ocupació líder a Espanya—, 8 de cada 10 treballadors a Espanya no disposen d’una assegurança mèdica facilitada per la seva empresa com a benefici laboral. Només la meitat dels professionals (55%) disposa d’algun benefici laboral. En aquest sentit, el benefici laboral més habitual al qual poden accedir els treballadors és la formació vinculada al lloc de treball (31%), seguida de l’esmentada assegurança mèdica i la plaça d’aparcament; per tant, encara queda molt camí per recórrer per implantar un salari emocional a Espanya que complementi l’econòmic, i que ja lideren països com el Regne Unit.
Els experts assenyalen les jornades intensives com una bona alternativa
La segona solució més acceptada és treballar menys hores al dia (38%). Els experts assenyalen que la principal raó per la qual la jornada de 4 hores no té tanta acceptació a Espanya és que moltes oficines han fixat l’hora de sortida dels divendres a les 15 hores (cosa que no és tan habitual als països europeus) i que, a la majoria de llocs, es practica el teletreball l’últim dia de la setmana.
Per això, la proposta de reorganitzar les 40 o 38 hores en lloc de reduir-les tampoc és tan popular. També cal tenir en compte que les pauses per dinar són més llargues que en altres països europeus. Mentre que els àpats del migdia duren mitja hora de mitjana a Europa, els espanyols s’aturen una o dues hores de mitjana; això fa que la sortida de l’oficina sigui més tard que a Europa.
A més, aquesta concentració d’hores també podria alterar les jornades intensives d’estiu; una de les opcions més valorades pels professionals d’oficina que prefereixen treballar de manera ininterrompuda quan arriba el període estival. Tampoc no dona solució als horaris dels comerços ni a altres serveis professionals, com els de la salut (que també tenen horari comercial), l’hora de tancament dels quals sol ser a les 21.00 o fins i tot a les 22.00. Tampoc no es tracten les diferències entre comunitats autònomes, com ara la Comunitat de Madrid, que té l’horari comercial liberalitzat; una situació que tampoc no es dona en moltes regions europees.
L’Organització Mundial de la Salut estima que 745.000 persones moren cada any a tot el món per treballar més de 55 hores a la setmana.
