Un Congrés per a la Qualitat de Vida i el desenvolupament empresarial

La recent celebració del Primer Congrés Internacional d'Alares, sota el lema de Qualitat de Vida i Competitivitat Empresarial, ha posat de manifest el creixent interès que hi ha per les noves activitats relacionades amb el desenvolupament de la qualitat social. Entesa aquesta com una forma efectiva i eficient de donar resposta a les noves demandes personals i que busquen conjugar l'atenció a les responsabilitats laborals amb la dedicació als requeriments quotidians dels àmbits familiars. I en la qual també s'inclourien els compromisos socials a fi de lluitar contra la discriminació, fomentant en conseqüència la igualtat i la integració. Entenent, a més, que aquesta integració ha de contemplar totes les persones, per la qual cosa caldrà habilitar serveis d'atenció perquè les persones sense autonomia puguin participar en la vida col·lectiva i ser assistides convenientment. Tots aquests projectes personals han de fer-se realitat en la mesura que hi hagi polítiques actives que els possibilitin. I també iniciatives empresarials que facilitin els serveis adequats, així com el compromís dels teixits productius per facilitar els processos de conciliació i integració. I és que de tot això dependrà l'atenció a unes demandes de serveis personals propis d'una societat avançada. Consegüentment amb tot l'anterior, al llarg del Congrés de la Fundació Alares es van poder escoltar, alhora, consideracions sobre les noves eines del posicionament estratègic que està facilitant aquest binomi de Qualitat de vida i Competitivitat empresarial, així com fórmules que articulen els programes de conciliació, o altres referents a com es gestiona la diversitat, com s'avança cap a la no-discriminació i la integració o quines oportunitats tanca l'atenció solidària a les persones dependents. Per citar algunes de les temàtiques més rellevants de les abordades en un ambiciós programa que es va complir detalladament. Per al seu desenvolupament es van reunir personalitats que van exposar experiències i polítiques d'èxit. I que ho van fer tant des de cadascun dels seus àmbits de responsabilitat, ja siguin del món empresarial, com de les administracions públiques o de la docència i la investigació. Però també van mostrar projectes de futur i que cal emprendre'ls a la vista d'estudis, com els que es van presentar al llarg de les seves sessions, que confirmaven com n'és d'avantatjós apostar i comprometre's amb la qualitat de vida tant personal com col·lectiva. Compromís que, en traduir-se en la demanda i oferta de nous suports a les persones, suposen crear nous serveis als àmbits familiars i que desenvolupin els molt incipients actuals. Perquè amb això s'obriran noves activitats i els teixits empresarials, en haver d'organitzar-se per tal de millorar la seva competitivitat i contribuir a la qualitat social, s'afermamentaran en la millor gestió del talent i la motivació de les persones que els vivifiquen, renoven i els fan cada dia més eficients. Així mateix els poders públics descobriran, al fil d'haver de gestionar noves esferes per projectar les seves polítiques, la importància de promoure la coordinació d'iniciatives públiques amb altres privades, aconseguint fórmules de gestió més àgils i efectives. Aquesta coordinació ha de donar-se, a més, en marcs reguladors i d'ordenaments polítics diversos. Per la qual cosa es va convidar a ponents que permetessin veure l'oportunitat que tancava i tanca el lema del Congrés amb independència dels àmbits socials i legislatius als quals hauran d'acomodar-se. Des d'aquest binomi es van poder veure les oportunitats que obren noves aplicacions tecnològiques i també noves maneres d'encarar la Responsabilitat Social Empresarial, ja que des de totes elles es pot contribuir a construir aquesta confiança social que estimula la independència individual i els compromisos empresarials i col·lectius. En el Congrés es van abordar, per tant, temes relacionats amb les polítiques d'igualtat i per tant amb els processos de conciliació, així com amb els avantatges que això té per a la retenció del talent i la competitivitat. Alhora que es feia al·lusió al que això suposa de compromís empresarial en desenvolupar una Responsabilitat Social que contribueixi a la qualitat social. Aquesta, d'altra banda, no podia veure's en la seva totalitat si a més no es contemplaven les polítiques d'integració i inclusió, o les d'atenció a les persones en situació de dependència. I com per donar una resposta adequada a totes elles s'està acudint a incorporar laboralment part dels fluxos migratoris que arriben, tampoc podia eludir-se parlar de la gestió de la diversitat i dels processos de qualificació professional en les noves activitats de la immigració. Finalment el Congrés va considerar també les oportunitats que es tenen en comptar amb infraestructures tecnològiques i de serveis per fer més eficients els processos a desenvolupar. I que han de permetre l'aparició d'una multiplicitat d'activitats que giraran al voltant d'aquest objectiu primordial de donar serveis a les persones. I que obligaran a enginyar noves fórmules de finançament tant públic com privat, que els permetin. Amb els quals es generaran, al seu torn, noves ocupacions, riquesa i benestar a compartir per tots. El Congrés va omplir, per tant, una etapa i n'obre una altra en la qual seguirà sent precís analitzar les noves demandes ciutadanes i promoure accions i informacions que estimulin la solidaritat i fomentin la qualitat social, les bones pràctiques i la millora de la vida ciutadana. Ja que aquestes accions són algunes de les més rellevants amb les quals es potencien els ordits col·lectius amb què es vol construir el futur. Per teixir aquest futur, i així es va dir des del primer moment congressual, són imprescindibles les polítiques públiques i la disponibilitat de recursos. Però sobretot la consciència col·lectiva de propiciar nous processos que facilitin la conciliació, erradiquin les desigualtats i la discriminació. I que apostin per la solidaritat amb les persones més desfavorides o que viuen circumstàncies més difícils i fràgils i que limiten la seva autonomia. Conscienciació en la qual no poden ser alienes les empreses, que estan cridades a augmentar la seva Responsabilitat Social ni els mitjans de comunicació, ni qualsevol altra institució social. I que ha de propiciar que els nous reptes i les noves oportunitats es vegin com un objectiu i una tasca de tots. Ja que, de no veure's així, de poc valdrien les polítiques públiques si no gaudeixen d'un suport social i ciutadà que les facin pròpies. I és que en aquesta hora de la igualtat, la solidaritat i la competitivitat, l'esforç col·lectiu comença ara i no pot deixar-se sol en mans i a responsabilitat de les empreses i els poders públics. Cal que la societat es doti de recursos, polítiques i serveis socials que pal·liïn tot el que queda de discriminatori en les realitats col·lectives. I cal també que des de les institucions de la societat civil, com ha estat ara el Congrés de la Fundació Alares, es promoguin debats i iniciatives que mostrin quines són les demandes i les oportunitats. Perquè amb això es contribueixi a l'efectivitat de les aplicacions legislatives i a orientar els projectes empresarials. En les sessions es va ressaltar que aquestes accions busquen, a més, promoure la innovació social, a més de l'èxit empresarial, ja que només així es construeixen societats més pròsperes i avançades. En les quals els resultats de l'eficàcia gerencial acabaran redundant en el benestar de la col·lectivitat i dels entorns socials en què les empreses actuen. I en les quals no haurien d'estar renyits aquests afanys amb la cura per deixar un buit per a la felicitat de cadascú i la dels que els envolten. Un Congrés, en definitiva, ple d'idees, suggeriments i expectatives, que obliguen, per tant, a començar a pensar en una nova edició que constati els avanços rapidíssims que en totes aquestes àrees estan experimentant les societats avançades. I que ha d'estimular ciutadans, empreses i poders públics a seguir comprometent-se amb la qualitat social i el desenvolupament empresarial que permeti finançar-la i fer-la present en la vida de cada persona.