Emilio treballa a
Alares Social Centro Especial de Empleo des de fa més de dos anys.
S’encarrega d’atendre trucades de clients que busquen telèfons de particulars o empreses, de gestionar qüestions relacionades amb el DNI, Hisenda, la Seguretat Social i un llarg etcètera.
Del seu treball en destaca la destresa i la rapidesa que ha d’aplicar per poder respondre de manera efectiva a les necessitats dels clients.
El talent ocult d’Emilio
Però la feina d’Emilio no s’acaba aquí. Al
CEE d’Alares Social hi treballen moltes persones que guarden talents i aficions ocults, i ell n’és un clar exemple.
El nostre protagonista va estudiar Cinema al TAI (Centre Universitari d’Arts) de Madrid. Durant la seva formació i pel seu compte ha realitzat diversos curtmetratges. Amb
Siguis qui siguis va guanyar un premi al Festival de la Universitat d’Alcorcón el 1998.
Després de molts esforços i frustracions, Emilio va crear Els desconfiats , un curtmetratge que va realitzar juntament amb persones que compartien els seus interessos
En nombroses ocasions va intentar donar visibilitat a la indústria del «petit cinema», però davant la dificultat de fer-ho i veient que els seus guions es perdrien, va decidir convertir-los en relats
. Finalment, el 2013 va veure els seus esforços convertits en fruits: la seva primera publicació, titulada
Garabatos, en una petita editorial. Més tard viuria l’experiència de presentar-la a la FNAC situada al carrer de Callao, a Madrid.
Un altre èxit del qual Emilio se sent orgullós és un concurs que va organitzar Ediciones de la Torre, on han publicat escriptors com Benito Pérez Galdós, Miguel de Cervantes o Charles Dickens, i que ell va guanyar.
Avui dia Emilio dedica el temps lliure que té a escriure la seva pròpia novel·la, però sens dubte la major part del temps se l’enduen els dos propòsits més importants de la seva vida: «Ara mateix tinc dos projectes: un es diu Iván i té 9 anys i l’altre es diu Mario i té 7».
